Menorca

La majoria dels visitants que arriben a Menorca, ja ha estat a Mallorca almenys una vegada. Les dues illes estan directament relacionades pel seu nom:

Mallorca – la major
Menorca – la menor

El que esperi trobar una rèplica mallorquina en miniatura, pot sentir-se decebut en un primer moment i no obstant això quedar després agradablement sorprès per la diversitat i pel caràcter propi del paisatge menorquí.

El meravellós de les Balears és que cada illa ofereix un món amb especials qualitats que no són comparables entre si.

Menorca és, per tant, bastant més que una »petita Mallorca«, encara que es presenta al visitant amb modèstia i aparentment reveli els seus secrets amb mandra. Cal prendre’s la molèstia d’anar a la recerca de l’encant que embolica l’illa, aproximar-se acuradament, amb mirada subtil, sense estridències; no hi ha perquè enlluernar-se: a primera vista, gairebé res és grandiós i imponent. Es requereix la perspicàcia d’una segona contemplació, sempre més objectiva.

Cala Mitjana

El turisme, per sort, encara no s’ha ensenyorit completament de la illa i encara poden percebre’s un sens fi de variades sensacions, realçades per un marc d’autèntica puresa que ha sabut romandre intacte. El major tresor de la illa és la conservació del seu entorn natural, el qual, cal esperar, seguirà tal qual en el futur.

Cala Mesquida Menorca

Al gener de 1991, el Govern Balear va declarar Areas Naturals d’Especial Interès (ANEI) gairebé la meitat de la seva superfície (46%), limitant amb això l’especulació i el boom de la construcció. Sembla així assegurat el manteniment de cales i platges parques en massificació i, en molts casos, lliures també d’edificació alguna.
Moltes d’elles no són accessibles per còmodes carreteres i fins i tot algunes resulten inassolibles per al tràfic rodat.

Cala des Talaier Menorca

Aquí radica un dels seus encants: meravelloses i tranquil·les cales, umbrosos boscos donen encara a la illa, fins i tot durant el sec període estival, una imatge fresca i verda.

Bosque Cala Rafalet

Humedal Son Bou con senderista

L’accidentat paisatge del nord està en sever contrast amb el relativament pla del sud, el qual, solcat per tàlvegs i barrancs, ofereix al món vegetal i animal un espai vital protegit, com ho fes fa 7.000 anys amb els primers habitants de la illa, que van buscar abric en la infinitat de coves naturals allí existents.

Durant l’Era del Bronze els primitius pobladors amb les seves enigmàtiques obres megalítiques van aixecar monuments milenaris, Taulas, Talaiots i Navetes que, amb una antiguitat de tres o quatre mil anys, submergeixen a l’espectador en un encanteri, a través dels secrets d’una època en la qual els seus creadors van arribar a ser reconeguts com a excepcionals Foners.

Torre d'en Galmes Menorca megalítica

Molts visitants van arribar a Menorca en el curs de la història, i per més de dos mil·lennis l’illa va haver d’acomodar-se a diferents tendències, credos i imposicions. A la frontera entre orient i occident, ha guardat per a si mateixa reminiscensias de tots dos costats.

Romans, vàndals, bizantins, van conformar el primer mil·lenni; per diversos segles la van habitar els àrabs; els catalans van portar novament el cristianisme en 1287; flotes del regne otomà van deixar reduïdes a cendres les ciutats portuàries durant el segle XVI. Com a colofó, l’illa es va convertir durant el Segle XVIII en la pilota de joc dels interessos polític-militars europeus: tres vegades en poc menys d’un segle, interromput per un curt període francès i un altre espanyol, van exercir el domini els anglesos, influint una vegada mes notablement en usos i costums, les repercussions dels quals han arribat fins als nostres dies.

Encara que Menorca va tornar al domini espanyol en 1802, va ser tan forta l’empremta que van deixar els britànics, que no se li pot passar per alt: de fet és la menys »espanyola« de les Balears. Així, a part de sol, platges i ambient estiuenc, Menorca té una mica més que oferir.

Les belleses de Menorca estan latents; per això cal conquistar-les »a poc a poc«, a petits passos i donant-li temps al temps…

Benvinguts a l’illa de la calma, Benvinguts a Menorca…

  • Rutas Menorca Facebook

Featured Video